Quines són les complicacions de les pròtesis dentals?

Després de 30 anys d'alts i baixos, les pròtesis implantàries s'han convertit finalment en un tractament de prostodòncia oral relativament madur, ha millorat significativament la qualitat de vida d'alguns pacients, la qual cosa és gratificant; però encara té alguns problemes, és a dir, perquè la restauració de diferents implants de pròtesis té una certa taxa de fracàs, i hi ha la possibilitat de complicacions existents en cirurgia, teixits tous, mecànica de stent, pronunciació i estètica, al mateix temps, el tractament de algunes complicacions encara es troben en la seva etapa inicial i d'investigació, per tant, actualment, la pròtesi dental implantada s'ha anat desenvolupant gradualment des de l'intent inicial fins a una etapa pràctica en la qual s'han de sospesar els pros i els contres i s'ha de fer una elecció raonable davant les necessitats específiques. casos. Hem de copsar les indicacions i contraindicacions de les pròtesis implantàries. Abans de l'operació de col·locació de l'implant, s'ha de formular un pla de tractament detallat per evitar l'aparició de complicacions de la dentadura de l'implant en cada segment durant tot el procés, des de la implantació fins al tractament de restauració secundari. A més, s'han d'adoptar mesures i plans de tractament pràctics i efectius en la mesura del possible per al tractament de les pròtesis implantàries que hagin presentat complicacions, per millorar la taxa d'èxit de les pròtesis implantàries i restablir-ne les funcions com la masticació i l'estètica.

Manifestacions clíniques de les complicacions de les pròtesis implantàries

1. Complicacions quirúrgiques de les pròtesis implantàries Quan es realitza cirurgia d'implants per diversos defectes de dentició en les dents mandibulars i posteriors, a causa de l'estructura anatòmica especial del nervi mandibular, foramen mental, etc., les lesions accidentals durant la cirurgia provoquen algunes complicacions. Com ara trastorns sensorials del nervi, fractura mandibular, hematoma, sagnat, etc. Segons informes de la literatura: la taxa més alta de trastorns neurosensorials és del 39 per cent, la més baixa és del 0,6 per cent i la mitjana és del 6,1 per cent. . La majoria dels pacients es van resoldre gradualment després d'un any, i uns quants van desenvolupar dèficits neurològics persistents intractables després de cinc anys. Les fractures de la mandíbula són rares i es produeixen principalment en mandíbules edèntules severament resorbides. Per als canins, la implantació del primer bicúspide pot lesionar l'artèria o les branques linguals i sagnar més a l'espai mandibular, formant així un hematoma.

2. Molts informes de pèrdua òssia marginal en pròtesis dentals d'implant creuen que la pèrdua òssia marginal mitjana el primer any és de 0,93 mm, i el rang és de 0.4---1,6 mm. Després del primer any d'implantació, absorbeix 0,1 mm per any, rang: 0--0,2 mm. La pèrdua òssia marginal lleu després de la col·locació de l'implant és un fenomen comú. Pot estar relacionat amb els factors següents: pesat després de l'enfonsament, massa ajustat durant el procés d'implantació per dispersar l'estrès excessiu a l'os marginal o sobrecàrrega després de la reparació.

3. Les complicacions dels teixits tous les complicacions de les pròtesis implantàries són habituals: hendidura gingival, atròfia, inflamació de les dents, hiperplàsia, etc. La inflamació dels teixits tous sovint es produeix al voltant del pilar, per sota de la vareta, i una infecció addicional per bacteris anaeròbics provoca inflamació del teixit periodontal: envermelliment gingival, abscés o periimplantitis. Molts estudiosos han informat que l'aparició dels tubs rufians es troba sovint al nivell de la connexió entre l'implant i la pila de fonamentació. Es relaciona amb una mala higiene bucal o la formació de buits provocats per cargols solts a les dents de base o causats per defectes de mà d'obra. Gordioli creu que aquesta bretxa de teixit tou pot estar relacionada amb la posició profunda de l'implant subgingival.

4. Complicacions mecàniques de les pròtesis implantàries

• L'afluixament dels cargols dels pilars, que oscil·la entre el 2-45 per cent , té la incidència més alta en les sobredentadures, seguit de les dents individuals.

• L'afluixament del cargol reparador es produeix amb més freqüència en dents individuals, i la incidència a les zones bicúspides i molars és més gran que la de les dents anteriors. Una de les raons és que com que els cargols dels pilars són de titani, hi ha un anti-parell entre ells. El problema es resol mitjançant l'ús de cargols d'aliatge.